història de la vall de Núria

L'estació de muntanya Vall de Núria, d'una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme municipal de Queralbs. Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, està envoltada per cims de gairebé 3.000 metres i d'on neixen multitud de fonts i torrents.

Les característiques geològiques més acusades són la dissimetria dels vessants en el sentit transversal, o bé el seu pendent és molt més accentuada en el vessant francès que en l'espanyola, i la dissimetria en el sentit longitudinal: descendeix suaument cap al Cantàbric i de forma més abrupta cap al Mediterrani.

Hi viuen espècies vegetals i animals endèmiques dels Pirineus. Aquesta vall és accessible mitjançant el tren cremallera o bé a peu, seguint algun dels camins de muntanya que arriben fins a Núria. Aquí es va redactar l'any 1931 l'estatut d'autonomia conegut com a «Estatut de Núria».

Els materials que constitueixen el substrat rocós de Núria són dels més antics del Pirineu. Es tracta de roques molt velles que han estat intensament transformades (metamorfosades) pels esforços i les pressions rebudes al llarg de la història geològica d'aquest territori pirinenc.

Quan el 1916 el Santuari va obrir per primer cop durant l’hivern, ja es va començar a parlar de la necessitat d’un millor accés. Per aquest motiu, el 1924 l’empresa Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents (FMGP) va presentar l’avantprojecte constructiu. Dos anys desprès, el 1926, s’aprova per Reial Ordre el projecte del ferrocarril cremallera i el 24 de maig de 1928 s’inicien les obres que acabarien amb la inauguració, el 22 de març de 1931.

Malgrat que les locomotores de 1931 ja no presten servei, els caps de setmana de maig a octubre es pot fer el trajecte en la locomotora més característica d’aleshores, el cotxe-saló que va traslladar els ponents de l’Estatut de Núria.